NIVELL DEL GARGOTEIG
Etapa del gargoteig desordenat (18 mesos): Aquests primers dibuixos no tenen sentit ni representen gens, perquè el xiquet encara no té cap control sobre els seus moviments. El xiquet/a només mou el braç. Al xiquet no l’interessa el color.
Etapa del gargoteig controlat (2 anys): El/la xiquet/a se va adonant de com els seus moviments afecten al paper i es sent atret en comprovar com el seu moviment afecta al seu entorn. Al xiquet/a ja li atrauen els canvis de color quan garabatea.
Etapa del gargoteig amb nom (+3 anys): El xiquet/a li dóna significat als gargots. Llavors, el xiquet no intentava dibuixar açò i no hi ha concordança de color.
NIVELL PRESIL·LÀBIC
-Diferencia el dibuix de l'escriptura.
-Reconeix que les cadenes de lletres són objectes del món, persones, animals, etc.
-Escriu en una línia horitzontal d'esquerra a dreta, emprant signes arbitraris. No crea noves formes o signes.
-Es concentra en les paraules com a globalitat.
-No percep la relació entre els signes del llenguatge escrit i els sons del llenguatge oral.
Per a estimular avanços en aquesta etapa:
- Materials escrits com per exemple: contes, revistes, periòdics, cartes, rebuts-
-Llegir-los anant amb compte que escolten i observen al lector convidar-los al fet que “lligen”
-Associar imatges amb textos perquè anticipen el contingut en relacionar-ho amb la imatge:
- Què dirà? Per què crees que diu açò?.
-Que dibuixen les seues experiències, jocs i diverses activitats.
-Motivar-los perquè “escriguen” sobre el que van dibuixar
-Escriure en la seua presència allò que és necessari recordar: acords de grup, la qual cosa ha de transmetre als seus pares, dates i uns altres.
Etapa Mitjana
-Comparar paraules d'un text identificant la més llarga i la més curta.
-Descriure característiques d'objectes, animals, persones a partir de la lectura dels seus noms.
-Trobar semblances i diferències entre paraules.
-Posar cartells amb el nom dels objectes de l'aula i de diversos ambients del col·legi.
-Organitzar el “banc de paraules” amb les targetes del vocabulari visual bàsic que van coneixent. Serviran com a referent i suport permanent.
-Realitzar jocs per identificar paraules en un text o en un conjunt de targetes del banc de paraules.
-Resoldre endevinalles amb les paraules del vocabulari visual bàsic. La professora diu les característiques d'alguna cosa i els nens han de mostrar la targeta amb la imatge i nom corresponent.
NIVELL SIL·LÀBIC:
- Estableix correspondència entre el so sil·làbic i la seua grafia.
- Continua usant les hipòtesis de quantitat i varietat.
- Cerca diferències gràfiques en els escrits perquè “dues coses diferents no es poden escriure igual”.
Per a estimular avanços en aquest nivell:
Per a exercitar l'atenció, percepció visual i auditiva, memòria visual, comparació, classificació de paraules:
- Cercar paraules que comencen, que acaben amb igual so i observar la seua escriptura.
- Trobar paraules amb el mateix so al centre.
- Aprendre, dir, crear rimes i embarbussaments.
- Identificar les síl·labes d’una paraula (colps de veu) amb palmades, col·locant una llavor per cada so sil·làbic...
- Formar paraules amb lletres mòbils
- Escriure noms de persones, animals, objectes del seu vocabulari usual.
-Usar grafies convencionals, però també espontànies. De vegades representa les consonants amb qualsevol grafia, però les vocals sempre amb la grafia corresponent.
NIVELL SIL·LÀBIC ALFABÈTIC:
-Escriu parts de la paraula segons el nivell sil·làbic, unes altres tenen correspondència alfabètica, per la qual cosa algunes grafies representen síl·labes i unes altres representen ja fonemes.
Per estimular avanços en aquest nivell:
Els exercicis proposats busquen que el nen compare les paraules i confirme la seva hipòtesi sobre la relació entre so i lletra. En analitzar i sintetitzar aferma la seva hipòtesi alfabètica: una lletra per a cada so.
-Compondre paraules amb lletres mòbils.
-Completar lletres en una paraula.
-Comparar paraules que s'assemblen. Exemple: pesa – pela.
-Comparar sons de síl·labes directes i inverses, argumentant les seves respostes. Exemple:
sa – ase.
NIVELL ALFABÈTIC:
- Estableix correspondència entre fonema–grafía.
- Usa les grafies convencionals.
- Es pot comprendre el que escriu.
Per a estimular avanços en aquest nivell:
- Incentivar al xiquet a comunicar per escrit el que pensa, sent, vol, proporcionant-li situacions que ho motiven a fer-ho: carta, enviar missatges als seus amics, anotar adreces, anotar acudits.
- Fer que els xiquets repetisquen verbalment una oració i identifiquen les paraules que la formen.
- Que separen les paraules d'una oració presentada en un sol bloc.
- Afermar l'ús de la lletra majúscula per als noms propis, a l'inici d'un escrit i després del punt.
- Conduir al xiquet al descobriment de regles ortogràfiques en l'escriptura convencional, motivar-ho i iniciar-ho en l'ús pràctic d'aquestes regles, anant amb compte de no exigir la seua memorització sinó la seua ocupació en situacions pràctiques.
- Propiciar situacions que porten al xiquet a escriure en el context de la seua vida diària, despertant el seu interès a escriure per a comunicar-se.
Quan un xiquet comença la seua etapa d'aprendre a llegir es pensa que ha de ser un procés mecànic i després adquirir la interpretació del missatge, però això és una ideologia molt errònia. Els xiquets/es quan comencen a aprendre a llegir han estat ja en contacte amb les paraules en el seu dia a dia, ja que en el carrer poden veure tota mena de cartells i això ja és un inici. Hi ha molts recursos que es poden utilitzar, com per exemple: llegir imatges, reconéixer la silueta textual (cartes, receptes...). Per tot això, cal evitar mètodes que ressalten un procés gradual amb destreses independents com vocals, síl·labes aïllades, paraules solte, deixant d'aquesta manera la comprensió del que es llig per al final i perdent oportunitats d'aprendre i valorar la finalitat més important de la lectura, és a dir, la comprensió del missatge.
En segon lloc, l'escriptura és un recurs de comunicació que permet representar el llenguatge oral per a transmetre missatges. El més important en l'aprenentatge inicial de l'escriptura és aprendre el sentit de comunicar i la forma de representar. També es va aprenent el traç de les grafies i el seu mecanisme d'articulació, però sempre partint d'un context significatiu que ha de ser un missatge.
Basant-se en la teoria de Piaget, van demostrar, que abans d'ingressar al primer grau, els nens tenen ja informació sobre el sistema de la llengua escrita, sobretot en zones urbanes on existeixen variades possibilitats de prendre contacte en la vida quotidiana amb diverses manifestacions del llenguatge escrit. Per exemple, quan veuen llegir a altres persones, quan els llegeixen contes, quan observen rètols comercials, etc. Aquest contacte amb el llenguatge escrit permet descobrir la relació directa entre els sistemes oral i escrit, així com la seva utilitat.
- Direccionalitat
- Aprenen a parlar, escoltar, discriminar sons i interactuar. 
