dijous, 13 de desembre del 2018

PRESENTACIÓ

Aquest blog va a tractar sobre les etapes de lectoescriptura de 0 a 6 anys.


                                           

El primer que farem serà dividir aquest procediment per etapes. Aquestes etapes no significa que tots els nens i nenes vagen a desenvolupar aquest procediment al mateix temps, ja que cadascun té un ritme i cal respectar-ho.


Aquestes etapes són una orientació del desenvolupament estàndard que sol haver en aquest aprenentatge.

Què és llegir i escriure?

En primer lloc, llegir vol dir interpretar i construir un esquema mental, per tant, una interacció directa entre el lector i el text, això vol dir que aprendre a llegir és arribar a comprendre que la lectura transmet missatges.
Resultat d'imatges de dibujo niño leyendoQuan un xiquet comença la seua etapa d'aprendre a llegir es pensa que ha de ser un procés mecànic i després adquirir la interpretació del missatge, però això és una ideologia molt errònia. Els xiquets/es quan comencen a aprendre a llegir han estat ja en contacte amb les paraules en el seu dia a dia, ja que en el carrer poden veure tota mena de cartells i això ja és un inici. Hi ha molts recursos que es poden utilitzar, com per exemple: llegir imatges, reconéixer la silueta textual (cartes, receptes...). Per tot això, cal evitar mètodes que ressalten un procés gradual amb destreses independents com vocals, síl·labes aïllades, paraules solte, deixant d'aquesta manera la comprensió del que es llig per al final i perdent oportunitats d'aprendre i valorar la finalitat més important de la lectura, és a dir, la comprensió del missatge.
En segon lloc, l'escriptura és un recurs de comunicació que permet representar el llenguatge oral per a transmetre missatges. El més important en l'aprenentatge inicial de l'escriptura és aprendre el sentit de comunicar i la forma de representar. També es va aprenent el traç de les grafies i el seu mecanisme d'articulació, però sempre partint d'un context significatiu que ha de ser un missatge.
Un altre aspecte important que ha de donar-se és el de produir missatges ja que la producció de textos desenvolupa el pensament i la capacitat comunicativa. El xiquet ha de tractar de traduir idees i pensaments propis al llenguatge escrit, usant tots els recursos dels quals disposa.
L'objectiu principal de l’adquisició de la lectoescriptura és afavoreixer i propiciar canals de comunicació entre els xiquets/ es i amb el seu entorn social i cultural.
Des de un model constructivista, considerem la lectoescriptura com un procés global de construcció e interpretació de significats en entorns culturals alfabetitzats i es el que orienta la proposta curricular de la proposta educativa actual.
En conclusió, entenem  l'aprenentatge de la lectoescritura com un procés interactiu, en el que es considera el paper actiu  del xiquet i de la xiqueta amb la capacitat de reflexionar i buscar el significat de les idees i del pensament.

Ensenyança de la Lectoescriptura

L’objectiu principal  de la lectura és la comprensió. Per comprendre és necessari esforç cognitiu. És imprescindible un “lector actiu” que processa i atribueix significat a què està escrit. 


La lectura i l'escriptura han d'ensenyar-se de manera simultània. Malgrat açò, no tots els xiquets desenvolupen els dos processos alhora. Encara que alguns els xiquets mostren interès per aprendre a llegir a primerenca edat i aconseguisquen fer-ho, açò no garanteix que en el futur hi haja una diferència notable entre els seus assoliments i el dels xiquets que inicien aquest aprenentatge després. El que sí pot marcar diferències és introduir-los en la lectoescriptura sense que estiguen preparats, la qual cosa, a més de perjudicar el propi procés d'aprenentatge, pot perjudicar la seua autoestima, confiança i seguretat en si mateix.



MÈTODE DE LECTOESCRIPTURA

El mètode que proposem és globalitzat, la qual cosa vol dir que no treballem amb lletres ni síl·labes aïllades. Si volem que aprenguen a llegir i escriure, perquè puguen comunicar-se a través del llenguatge escrit, hem d'ensenyar a partir de missatges amb sentit.
Basant-se en la teoria de Piaget, van demostrar, que abans d'ingressar al primer grau, els nens tenen ja informació sobre el sistema de la llengua escrita, sobretot en zones urbanes on existeixen variades possibilitats de prendre contacte en la vida quotidiana amb diverses manifestacions del llenguatge escrit. Per exemple, quan veuen llegir a altres persones, quan els llegeixen contes, quan observen rètols comercials, etc. Aquest contacte amb el llenguatge escrit permet descobrir la relació directa entre els sistemes oral i escrit, així com la seva utilitat.

Iniciació de la Lectoescriptura

El procés de la lectoescriptura requereix que el xiquet/a haja aconseguit nivells de maduració respecte a tres factors que intervenen, els quals són:
1. Desenvolupament de la psicomotricitat referit a la maduració general del sistema nerviós perquè el xiquet/a tinga la capacitat de dur a terme activitats motrius.
2. La funció simbòlica referit a la maduració del pensament simbòlic unit a un nivell de desenvolupament del llenguatge, perquè comprenga que l'escriptura transmet un missatge.
3. L'afectivitat que es refereix a la maduresa emocional que li permetrà no frustrar-se per l'esforç amb l'objectiu que puga aconseguir els automatismes corresponents a aquestes primeres etapes.


Aquests nivells s'aconsegueixen a l'edat de 6 anys, sempre que s'hagen realitzat activitats preparatòries. Les primeres experiències s'han de realitzar en un clima lúdic i creatiu, ja que pel contrari la pressió pot provocar rebuig.

Finalment, és important comprendre que no es pot esperar resultats a curt termini i que és primordial que el professor/a avalue la situació i determini l'inici i ritme del procés, tenint en compte que és preferible esperar que el nen aconseguisca la maduresa que requereix.

Habilitats de la Lectoescriptura

Els xiquets es desenvolupen a ritmes diferents però hi ha objectius que s'han de complir en cert termini. Aquestes són les edats més comuns en el desenvolupament de les habilitats de la lectoescriptura:


Edats primerenques- 2 anys

Sentits a desenvolupar:

- Vista (coordinació óculo-manual)

- Mà/ braç (agarrar)

- Direccionalitat
-Psicomotricitat grossa (primer l’autonomia amb un braç, lateralitat)

- Autonomia amb una mà: psicomotricitat adreçada per agafar un material

Materials adequats per a fomentar la lectoescriptura:

- Paper continu per a que pinte amb materials grossos com pinzells, retoladors, etc…
- Plastilina, pastes.
- Treballar la mirada desplaçament
- Lectura d’imatges (el xiquet/a coneix la realitat, identifica i reconeix)

2-4 anys  
Assoliments que s'aconsegueixen al llarg d'aquesta edat:
- Primeros traços controlats
- Control de la posició d’agafar un llapis.
- Gargoteig amb nom
Materials adequats per a fomentar la lectoescriptura:
-  Treballar les vocals
- Cartells  en majúscules (treballar en paraules)
-Completar la paraula
- Reconèixer les lletres

4-6 anys
Assoliments que s'aconsegueixen al llarg d'aquesta edat:
- Comencen a escriure i a llegir
- Aprenen a parlar, escoltar, discriminar sons i interactuar.
Materials adequats per a fomentar la lectoescriptura
- Cartells en majúscula i posteriorment en minúscula.
- Treballar coses quotidianes per al xiquet
- Llegir contes, poemes, endevinalles.
- Treballar la discriminació auditiva i visual amb les TIC.



Nivells de la lectura

Abans de complir l'any

  • Imitar els sons que escolten quan parlen les persones que els envolten.
  • Respondre amb sons quan un adult els parla.
  • Mirar il·lustracions.
  • Agafar els llibres i passar fulles amb ajuda dels seus pares.
  • Reaccionar si se'ls llegeix un conte vocalitzant i fulletjant les figures que tinga el llibre.
    Resultat d'imatges de dibujo bebe leyendo
Nens petits (entre 1 i 2 anys)

Ja aquests nens comencen a:
  • Fer preguntes sobre objectes que identifiquen en les il·lustracions, en general animalets o coses de la naturalesa.
  • Nomenar les coses que els són conegudes.
  • Assenyalar aquelles figures dels llibres que els resulten familiars.
  • Fingir que saben llegir.
  • Gargotejar en un paper.
  • Donar-li títol als llibres i reconèixer-los per les imatges de les seues cobertes.
  • Tenir un llibre preferit i demanar que els hi llegeixin molt sovint.
Resultat d'imatges de Dibujo niño 2 años leyendo

És molt comú que:

  • Exploren els llibres de manera independent.
  • Escolten històries llargues que els són llegides en veu alta.
  • Narren un relat que ja els ha estat explicat.
  • Diguen l'alfabet.
  • Facen símbols propis per simular l'alfabet.
  • Imiten sols la lectura en alta veu.
Preescolar (4 anys)

  • Reconeixen signes i etiquetes en objectes que els envolten, com els recipients.
  • Construeixen rimes o frases simples.
  • Identifiquen i són capaços d'escriure algunes de les lletres de l'alfabet, usualment les inicials dels seus noms i els dels seus pares.
  • Poden nomenar les lletres amb les quals comencen algunes paraules.
  • Aconsegueixen caçar sons amb lletres.
Imatge relacionada
Preescolar tardà (5-6 anys)

  • Entendre les rimes i realitzar jocs de rimes.
  • Caçar paraules parlades amb escrites.
  • Comprendre que la lectura es realitza d'esquerra a dreta i d'alt cap avall.
  • Escriure algunes lletres i nombres.
  • Predir què ocorrerà en la història que se'ls llegeix.
  • Explicar completament un relat que hagen escoltat.
  • És important que els pares estimulen en els petits la lectura tenint en compte l'edat dels seus fills i els assoliments que hagin anat aconseguint en cada etapa.

Nivells de escritura

NIVELL DEL GARGOTEIG
Etapa del gargoteig desordenat (18 mesos): Aquests primers dibuixos no tenen sentit ni representen gens, perquè el xiquet encara no té cap control sobre els seus moviments. El xiquet/a només mou el braç. Al xiquet no l’interessa el color.

Etapa del gargoteig controlat (2 anys): El/la xiquet/a se va adonant de com els seus moviments afecten al paper i es sent atret en comprovar com el seu moviment afecta al seu entorn. Al xiquet/a ja li atrauen els canvis de color quan garabatea.

Etapa del gargoteig amb nom (+3 anys): El xiquet/a li dóna significat als gargots. Llavors, el xiquet no intentava dibuixar açò i no hi ha concordança de color.


NIVELL PRESIL·LÀBIC
-Diferencia el dibuix de l'escriptura.
-Reconeix que les cadenes de lletres són objectes del món, persones, animals, etc.
-Escriu en una línia horitzontal d'esquerra a dreta, emprant signes arbitraris. No crea noves formes o signes.
-Es concentra en les paraules com a globalitat.
-No percep la relació entre els signes del llenguatge escrit i els sons del llenguatge oral.


Per a estimular avanços en aquesta etapa:
- Materials escrits com per exemple: contes, revistes, periòdics, cartes, rebuts-
-Llegir-los anant amb compte que escolten i observen al lector convidar-los al fet que “lligen”
-Associar imatges amb textos perquè anticipen el contingut en relacionar-ho amb la imatge: 
- Què dirà? Per què crees que diu açò?.
-Que dibuixen les seues experiències, jocs i diverses activitats.
-Motivar-los perquè “escriguen” sobre el que van dibuixar

-Escriure en la seua presència allò que és necessari recordar: acords de grup, la qual cosa ha de transmetre als seus pares, dates i uns altres.
Etapa Mitjana
-Comparar paraules d'un text identificant la més llarga i la més curta.
-Descriure característiques d'objectes, animals, persones a partir de la lectura dels seus noms.
-Trobar semblances i diferències entre paraules.
-Posar cartells amb el nom dels objectes de l'aula i de diversos ambients del col·legi.
-Organitzar el “banc de paraules” amb les targetes del vocabulari visual bàsic que van coneixent. Serviran com a referent i suport permanent.
-Realitzar jocs per identificar paraules en un text o en un conjunt de targetes del banc de paraules.
-Resoldre endevinalles amb les paraules del vocabulari visual bàsic. La professora diu les característiques d'alguna cosa i els nens han de mostrar la targeta amb la imatge i nom corresponent.


NIVELL SIL·LÀBIC:
  • Estableix correspondència entre el so sil·làbic i la seua grafia. 
  • Continua usant les hipòtesis de quantitat i varietat.
  • Cerca diferències gràfiques en els escrits perquè “dues coses diferents no es poden escriure igual”.
Per a estimular avanços en aquest nivell:
Per a exercitar l'atenció, percepció visual i auditiva, memòria visual, comparació, classificació de paraules:
- Cercar paraules que comencen, que acaben amb igual so i observar la seua escriptura.
- Trobar paraules amb el mateix so al centre.
- Aprendre, dir, crear rimes i embarbussaments.
- Identificar les síl·labes d’una paraula (colps de veu) amb palmades, col·locant una llavor per cada so sil·làbic...
- Formar paraules amb lletres mòbils
- Escriure noms de persones, animals, objectes del seu vocabulari usual.

-Usar grafies convencionals, però també espontànies. De vegades representa les consonants amb qualsevol grafia, però les vocals sempre amb la grafia corresponent.
NIVELL SIL·LÀBIC ALFABÈTIC:
-Escriu parts de la paraula segons el nivell sil·làbic, unes altres tenen correspondència alfabètica, per la qual cosa algunes grafies representen síl·labes i unes altres representen ja fonemes.
Per estimular avanços en aquest nivell:

Els exercicis proposats busquen que el nen compare les paraules i confirme la seva hipòtesi sobre la relació entre so i lletra. En analitzar i sintetitzar aferma la seva hipòtesi alfabètica: una lletra per a cada so.
-Compondre paraules amb lletres mòbils.
-Completar lletres en una paraula.
-Comparar paraules que s'assemblen. Exemple: pesa – pela.
-Comparar sons de síl·labes directes i inverses, argumentant les seves respostes. Exemple:
sa – ase.

NIVELL ALFABÈTIC:
- Estableix correspondència entre fonema–grafía.
- Usa les grafies convencionals.
- Es pot comprendre el que escriu.

Per a estimular avanços en aquest nivell:
- Incentivar al xiquet a comunicar per escrit el que pensa, sent, vol, proporcionant-li situacions que ho motiven a fer-ho: carta, enviar missatges als seus amics, anotar adreces, anotar acudits.
- Fer que els xiquets repetisquen verbalment una oració i identifiquen les paraules que la formen.
- Que separen les paraules d'una oració presentada en un sol bloc.
- Afermar l'ús de la lletra majúscula per als noms propis, a l'inici d'un escrit i després del punt.
- Conduir al xiquet al descobriment de regles ortogràfiques en l'escriptura convencional, motivar-ho i iniciar-ho en l'ús pràctic d'aquestes regles, anant amb compte de no exigir la seua memorització sinó la seua ocupació en situacions pràctiques.
- Propiciar situacions que porten al xiquet a escriure en el context de la seua vida diària, despertant el seu interès a escriure per a comunicar-se.